Llibre: Quan els coloms van desaparèixer
Autora: Sofi Oksanen
Editorial: La Magrana 2013

No sé si són imaginacions meves (res no em faria més feliç) o la realitat literària actual: trobo que darrerament la literatura escrita per dones està assolint uns nivells mai vistos abans.
Vaig a la llibreria amb el meu company i en sortim, sense ser-ne conscients, amb cinc llibres, tres dels quals estan escrits per dones; Liudmila Petruixévskaia, Lydie Salvayre i Svetlana Aleksiévitx.
En arribar a casa, miro la prestatgeria dels llibres que hem llegit recentment i més de la mitad són d’escriptores. Per fi quelcom està canviant? Per fi escoltem la veu de les dones tant com escoltem la dels homes?
Un dels llibres d’aquesta prestatgeria és Quan els coloms van desaparèixer, de la Sofi Oksanen, una escriptora finesa-estoniana que ja ens va captivar amb la seva anterior novel·la Purga. Okasnen ens explica, fent salts continus en el temps, una història que s’emmarca en l’ocupació d’Estònia, a mitjans del segle passat, primer per part dels nazis i després per part de la Unió Soviètica. Amb un llenguatge clar i dur ens dóna a conèixer la confrontació entre els qui van ser fidels a les seves conviccions i van seguir lluitant per una Estònia lliure i els qui van canviar de bàndol i van servir als invasors influïts pel moment històric. Així el llibre ens ajuda a fer més entenedor el patiment d’un poble sempre ocupat i a veure com això modela el caràcter de la gent.
Si-us-plau, que no pari mai aquesta nova onada d’escriptores, tenen tant a dir… i nosaltres tant a apendre…